TEMA 7: L’ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
1. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ:
1.1. Un nou sistema polític:
- els grups conservadors rebien amb satisfacció la Restauració (estabilitat política i fi als intents revolucionaris democràtics i socials).
- nou model polític (Cànovas): elaborar una constitució que vertebrés un sistema polític basat en el bipartidisme i pacificar el país posant fi a la Guerra de Cuba i al conflicte carlí. -convocatòria eleccions per a unes corts constituents.
La constitució del 1876:
- mostra clara del liberalisme doctrinari sufragi censatari i la sobirania compartida entre les corts i el rei. - caràcter conservador i inspirada en els valors històrics tradicionals de la monarquia, la religió i la propietat. - monarquia: institució superior, permanent al marge de qualsevol decisió política sobirania compartida. - corts bicamerals (Senat i Congrés dels Diputats).
- 1878 hi havia el vot censatari (més grans contribuents) i al Senat els senadors ho eren per dret propi. - 1890 sufragi universal masculí.
- proclamava la confessionalitat catòlica de l’Estat.
El bipartidisme i torn pacífic:
- Cànoves introdueix un nou sistema polític semblant al model britànic, basat en el bipartidisme i en l’alternança del poder dels dos grans partits (conservador i liberal , o coneguts com partits dinàstics). - el torn pacífic garantia l’estabilitat institucional i la fi de l’ intervenció dels militars en la vida política. - l’exèrcit va quedar subordinat al poder civil, i l’única missió era la defensa de la seguretat i la independència del país. 1.2. La fi dels conflictes bèl·lics:
- estabilitat del règim amb la fi de les guerres Carlina i Cubana.
- a Catalunya les forces carlines van aconseguir algunes victòries i van conquerir la plaça forta de la Seu d’Urgell, i van ocupar ciutats com Vic, Manresa, Igualada i Olot.
- en el febrer del 1876, Carles s’exilia i la guerra es considera acabada a la península. -conseqüències fi guerra carlina: abolició règim foral (1878 sistema de concerts econòmics) .
fi guerra dels 10 anys (1868-1878) a Cuba Pau de Zanjón: amnistia, abolició esclavitud i promesa de reformes polítiques i administratives.
2.- LA VIDA POLÍTICA I L’ALTERNANÇA EN EL PODER:
2.1. Els partits dinàstics:
- Cànovas va transformar el partit alfonsí (sexenni) defensava la restauració monàrquica (partit liberal conservador) partit caràcter progressista (esquerra dinàstica).
- Sagasta: progressistes, unionistes i alguns republicans moderats. (partit liberal). - ideologia semblant: defensa monarquia, la Constitució, la propietat privada i la consolidació del l’Estat liberal, unitari i centralista.
- conservadors: immobilisme, sufragi censatari i defensa església i de l’ordre social. - liberals catalans: Víctor Balaguer i Francesc Rius i Taulet.
- conservadors catalans: Manuel Duran i Bas, Josep Ferrer i Vidal.
2.2. Falsejament electoral i caciquisme:
- el sistema de torn pacífic es va poder mantenir mínim durant 8 anys gràcies a la corrupció electoral i a l’ús del poder sobre alguns ciutadans.
totes les eleccions i es va aconseguir per mitjà del restabliments del sufragi censatari. - cacis: procedents medi rural, rics propietaris (feina pels jornalers), influència en la vida local (socialment i políticament). Manipulaven les eleccions d’acord amb les autoritats , sobretot els governadors civils. - tupinada: trampes electorals o el falsejament sistemàtic dels resultats electorals. - exemples: falsificar cens (incloent-hi persones mortes o impedint el vot d’algunes vives), manipular actes electorals, exercir la compra de vots, amenaçar l’electorat amb coaccions de tota mena fins i tot a emprar la violència per atemorir als contraris.
2.3. El desenvolupament del torn del partits: - 1876/1898 : el torn va funcionar amb regularitat.
- la primera crisi es va produir de resultes de l’impacte del desastre del 1898 , que va erosionar els polítics i els partits dinàstics. - 1881: Sagasta forma el primer govern liberal, introdueix sufragi universal masculí (1882). - 1884: Cànoves torna al poder (mort Alfons XII) i va impulsar un acord Pacto d’El Prado: finalitat donar suport a la regència de Maria Cristina i garantir la continuïtat de la monarquia davant els carlins i els republicans.
- el partit Liberal va governar més (govern llarg de Sagasta 1885-1890 important obra reformista (aprovació Llei d’associacions, va eliminar la distinció entre partits legals i il·legals, abolició esclavitud, celebració judicis amb jurat i nou codi civil.
- 1890: sufragi universal masculí (impossible una veritable democratització del sistema) - 1897 Cànovas és assassinat i descomposició d’ambdós partits.
3. LES FORCES POLÍTIQUES MARGINADES DEL SISTEMA:
3.1. L’evolució del republicanisme:
- els republicans estan fortament dividits i en una contínua reorganització de forces van restar eficàcia i suport electoral al seu programa polític.
- Emilio Castelar va crear el Partido Republicano Posibilista (acceptava el joc polític de la Restauració), escollit diputat per BCN (1876).
- Manuel Ruiz Zorrilla va crear el Partido Republicano Progresista (influència entre alguns militars).
- Salmerón va crear el Partido Republicano Centralista (pretenia convertir-se en el pal de paller de les diverses opcions i tendències republicanes.
- Catalunya: la força republicana va ser el Partit Republicà Democràtic Federal de Pi i Maragall primers anys de la Restauració va practicar el retraïment electoral i va tenir divisions internes i escissions). - reformes liberals (sufragi universal) van estimular la formació de coalicions com la Unión Republicana, amb bons resultats a les eleccions del 1893 (primera vegada es constituí a les corts una important minoria republicana).
3.2. La reconversió del carlisme: - després de la derrota de l’any 1876 es va prohibir la presència del pretendent Carles de Borbó a Espanya. - el carlisme va trigar temps a readaptar la seva activitat a les noves circumstàncies. - Cándido Nocedal: estendre el cercles carlins per tot Espanya (Catalunya, País Basc i Navarra). - Juan Vázquez de Mella (1886): va proposar un programa adaptat a la nova situació política: Acta de Loredan defensa catolicisme, l’autoritat del pretendent carlí i l’oposició a la democràcia no a favor de l’antic Règim i sí al nou ordre liberal capitalista.
- una part del partit va acusar Don Carles de “cesarisme” (donar prioritat a la qüestió dinàstica per damunt de la religiosa - el líder
d’aquest partit era Ramón Nocedal (Partido Católico Nacional). - 1890: el carlisme va ser reconstruït amb l’aspiració de convertir-se en un partit de masses i organitzat en assemblees locals. – Comunió Tradicionalista, el carlisme va esdevenir un grup actiu d’oposició al sistema de la Restauració any 1896 van aconseguir 10 diputats.
4. LA GUERRA D’ULTRAMAR:
4.1.Cuba, la perla de les Antilles:
reformes polítiques i econòmiques (col·laboració Partit de Sagasta amb l’abolició formal de l’esclatviud).
2. Unión Constitucional (espanyols instal·lats a Cuba). - la ineficàcia de l’administració va estimular els desigs d’emancipació i l’independentisme va guanyar posicions davant l’autonomisme.
- 1893: José Martí funda el Partido Revolucionario Cubano objectiu: assolir l’independència. - 1891: el govern espanyol eleva les tarifes aranzelàries, EUA es posa de part de Cuba.
4.2. La gran insurrecció:
- 1879: nou intent de d’insurrecció Guerra Chiquita: derrotada l’any següent per manca de suport, escàs armament i superioritat exèrcit espanyol.
- 1895: nou aixecament Grito de Baire: inici a l’est de l’illa però es va estendre ràpid per l’illa. Cànovas envia un general per posar ordre amb una forta acció bèl·lica.
- Martínez Campos va ser substituït per Valeriano Weyler que va iniciar una fèrria repressió: concentració de camperols s’obligava els pagesos a canviar d’assentaments per ser reclosos en poblacions tancades i aïllades que els impedien el contacte amb combatents.
- la guerra no era favorable als militars espanyols era a la selva, mals aprovisionaments, manca de pertrets i les malalties tropicals van fer l’objectiu final de guanyar la guerra molt difícil d’assolir. - 1897, desprès de l’assassinat de Cànovas, el general Ramón Blanco va pactar una estratègia de conciliació (va declarar l’autonomia de Cuba, el sufragi universal masculí, igualtat de drets entre insulars i peninsulars i l’autonomia aranzelària), però va ser massa tard ja que els cubans es van negar a acceptar-ho amb el suport dels EUA. - 1986: rebel·lío a les illes Filipines l’independentisme es va potenciar amb la formació de la Liga Filipina (José Rizal, 1892)i es va dur a terme una política repressiva que condemna a mort a Rizal. - 1897: negociació indirecta amb els principals caps de la insurrecció filipina pacificació momentània de l’arxipèlag.
4.3. La intervenció dels Estats Units:
- Els EUA havien fixat la seva àrea d’expansió preferent a la regió del Carib, tenien interès en Cuba president Mckinley mostra el seu suport als insurrectes.
- el president dels EUA va enviar al port de l’Havana el cuirassat Maine (que va patir una explosió, tripulació víctimes mortals) falsa acusació a Espanya del fet i així inicià el conflicte, i EUA dona l’ultimàtum perquè Espanya abandoni Cuba, es rebutjada. - inici la guerra hispanonord-americana.
- Espanya va ser derrotada tant a Cuba com a les Filipines.
- Pau de París: Espanya es compromet a abandonar Cuba, Puerto Rico i les Filipines van passar al protectorat americà. - venda de les illes MAriannes i les Carolines a Alemanya pèrdua el seu antic imperi colonial.
4.4. Les actituds dels catalans davant la guerra:
- el Foment del Treball Nacional de Catalunya defensa l’espanyolitat de les colònies beneficis del tractat de comerç. – les classes populars mostren un clar sentiment d’oposició a la guerra (els federals únics republicans que defensen el dret dels cubans a decidir el seu destí).
- per a molts catalanistes l’autonomia cubana podia significar un precedent per al es seves aspiracions descentralitzadores de l’Estat Espanyol.
5. LES CONSEQÜÈNCIES DEL DESASTRE DEL 98:
5.1. La crisi política i moral:
- Metròpoli: la crisi econòmica va tenir conseqüències limitades reforma a Hisenda per saldar els deutes contrets a causa de la guerra cubana amb el fi de recaptar a partir d’un augment fiscal.
de la Restauració va sobreviure. - la crisi del 98 va ser una crisi moral i ideològica que va causar un impacte psicològic important entre la població.
5.2. El regeneracionisme:
- el fracàs de la Revolució del 1868 deixà imprempta en els intel·lectuals progressistes sentiment de la Institución Libre de Enseñanza.
- gran impulsora de la introducció a Espanya de les teories pedagògiques i científiques avançades d’Europa. - 1890 : renovació de la ciència espanyola (difusió positivisme, progressos medicina i amb la ciència experimental i la psicologia). - Joaquím Costa: enterrar les glòries passades, millorar el camp espanyol i elevar el nivell educatiu i cultural del país.
- Generació del 98 (grup de literaris i de pensadors) .
- Catalunya conseqüències immediates: Tancament de Caixes i la consolidació del catalanisme ( reivindicaven l’autonomia i prometien una política modernitzadora de l’Estat).
5.3. La fi d’una època:
- la política regeneracionista no va aconseguir implantar les profundes reformes anunciades, sinò que es va limitar a deixar que el sistema continués funcionant amb uns canvis mínims.
TEMA 9: TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS 1R TERÇ S.XX
1. L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA:
- s’inicia la II Revolució Industrial (transformació energètica i tecnològica).
- introducció de l’electricitat i el petroli (fonts d’energia) es van
començar a expandir per les economies industrialitzades. – l’economia espanyola creix (lenta però important) amb la transformació base econòmica i social redueix distàncies amb altres
economies més desenvolupades.
- Catalunya creix més ràpid i la industria es diversifica.
- 1930: dualisme a Espanya (zones industrials i modernes) economia agricultura poc competitiva (profundes desigualtats).
1.1.
La transició demogràfica:- Espanya forta davallada de la taxa de mortalitat (millora alimentació i les infraestructures urbanes hígenico-sanitàries. - la mortalitat infantil baixa i l’esperança de vida augmenta.
- la població espanyola creix, però a partir del s.XX hi ha un descens de la natalitat. - Catalunya: augment esperança de vida i la població creix per una onada migratòria a la 2na dècada del s.XX.
1.2. Els moviments migratoris:
- 1900-1930: creixen les migracions interiors i la població agrícola disminueix. - a Catalunya el lloc de destinació era BCN.
- l’emigració es deu a una economia en què l’ocupació creixia menys que la població. La major part d’emigrants eren joves que anaven a Amèrica Llatina.
1.3. Intensificació de la urbanització:
- les migracions interiors creen una intensificació de la urbanització concentració als nuclis urbans. - BCN experimenta una transformació en la fisonomia urbana les dimensions augmenten ( nous municipis i construccions d’habitatges).
- construcció de xarxes de transport urbà i s’amplien les comunicacions (port i aeroport).
2. ENDARRERIMENT AGRARI I CONFLICTIVITAT PAGESA:
2.1. La crisi agrària:
- l’agricultura espanyola fa front a una crisi agrària agricultura de conreu de cereals (crisi
amb agricultura més competitiva. - competència dels cereals: menys costos, menys ingressos, menys beneficis i menys salari dels jornalers. - fil·loxera: destrueix les vinyes autòctones, provoca pèrdues de collites, etc.
- la mort de les vinyes crea conflicte entre els propietaris i els rabassaires (vigència dels contractes).
2.2. Evolució agrícola:
- la crisi agrícola es supera amb l’implantació de barreres aranzelàries i pel creixement de la producció (més demanda urbana). - motors de la millora agrícola: 1. Noves rompudes i la intensificació dels conreus gràcies a l’augment de fertilització artificials, la selecció de llavors, etc. (això permet millorar la fertilitat). 2. Introducció de nous conreus per millorar la producció ramadera (més existències de carn i llet)
També hi ha una especialització dels conreus (oliveres i vinyes).
-el producte agrari d’Espanya creix i la producció de cereals passa a ser el conreu principal conreus més productius: vinya, oliveres i hortalisses. (també la producció ramadera de carn i llet). - rendiments escassos en sector com el cerealístic preus molt alts amb conseqüències per al desenvolupament econòmic. - l’agricultura catalana: evolució semblant a la espanyola.
2.3. Problemes del camp espanyol:
- les zones latifundistes d’Extremadura i Andalusia i zones minifundis a Galícia distribució de la terra (reforma agrària). - augment del regadiu per millorar la producció.
- 1902: pla d’obres públiques implantació de regadius en zones de sec à (conques hidrogràfiques). - principis del s.XX , el problema principal són els pagesos sense terres llei que permet aprofitar milers hectàrees per petits propietari.
3.ELS PROGRESSOS DE LA INDÚSTRIA:
3.1. Canvi energètic i avenços tecnològics:
- primer terç del s.XX ús noves fonts d’energia , amb la difusió de l’electricitat i del petroli (revolució tecnològica) vèncer el principal obstacle del procés d’industrialització (manca de fonts d’energia competitives a causa del poc carbó autòcton). - procés d’electrificació en dues fases a Espanya: primer ús en l’enllaunament públic i el transport urbà, segon es generalitza. - Catalunya amb l’electrificació va disminuir la dependència energètica del carbó gràcies a l’
hidroelectricitat . - amb l’avenç en el refinatge del petroli i els progressos tècnics en la mecànica de motors revolució del transport: automòbil.
3.2. El creiexement industrial:
- les tres primeres dècades del s.XX el producte industrial espanyol per càpita va augmentar. - Catalunya va mantenir la posició central en la indústria fabril
espanyola. - l’estructura industrial catalana va tenir una transformació important aparició noves indústries i la consolidació de les ja existents.
- es va mantenir la preponderància de les indústries de béns de consum sobre les de béns d’equipament. Els sectors tradicionals i les noves indústries:
- sectors en creiexement : alimentària i tèxtil, indústria química (fabricació de fertilitzants,
medicaments, pintures, explosius..), indústria siderúrgica, indústria elèctrica, construcció (indústria del ciment), indústria metal·lúrgia (automòbils i electrodomèstics).
- indústria de l’automòbil: marca Hispano Suïssa que fabricaven cotxes de luxe empreses de refinatge i distribució petroli. La diversificació de la indústria catalana:
- predomini indústria tèxtil. - diversificació ind.Catalana: bàsiques (mineria, energia, química, ciment i la siderúrgia van
augmentar), ind. Lleugera (confecció, cuir, calçat, paper i arts gràfiques).
Electricitat). - la destinació del producte: l’increment de la renda espanyola va fer augmentar la demanda i el
comerç amb la resta d’Espanya. - la localització industrial Barcelona i area metropolitana.
- augment potencial econòmic i disminució de la capacitat financera banca catalana en una crisi profunda.
La difusió territorial de la indústria: - Catalunya, País Basc i (més tard) Madrid.
- la major difusió geogràfica de la industria no va posar fi als profunds desequilibris de la distribució de la renda entre les diferents àrees geogràfiques espanyoles. 3.3.La millora de les comunicacions:
- els mitjans de transport i els sistemes de comunicació notable transformació (millora de camins, electrificació ferrocarrils, construcció noves xarxes , creació dels transports urbans, la telefonia i l’inici de la radiodifusió). - la xarxa telegràfica augmenta, és més rapida i de més qualitat les transmissions.
3.4. L’ intervenció de l’Estat:
- hi ha una restricció del a competència entre les empreses i la constant intervenció de l’Estat (concessió ajudes de l’estat per estimular la inversió privada en industries tecnològicament més avançades i l’elevació del proteccionisme). - tomb del capitalisme espanyol: aranzel duanes (abandonament del lliure canvi i el retorn del proteccionisme, Carbó). - es van establir acords entre les empreses per fixar preus i repartir-se el mercat per mitjà de quotes augment dels preus de venda del carbó.
- efectes negatius: productivitat baixa i poc competitiva. - efectes positius: fomentar la indústria nacional i l’articulació del mercat interior.
4.- L’EVOLUCIÓ DE L’ECONOMIA:
4.1. La recuperació econòmica després del 98:
- es va iniciar amb les conseqüències del desastre del 1898 que va posar fi a l’imperi espanyol (pèrdua mercats colonials, devaluació de la pesseta).
- la desaparició mercats colonial: perjudica les exportacions (tèxtil català, les farines castellanes, la petita maquinària, etc...) s’encareixen els béns importats de les antigues colònies. - crisi superada inflació baixa, reducció deute públic i la repatriació de molts capitals com a conseqüència: certa renovació de l’estructura productiva, estimulació creixement de la producció industrial i va accelerar el canvi energètic (electricitat).
4.2. La conjuntura de la Primera Guerra Mundial:
- neutralitat espanyola permet una expansió econòmica, ja que el conflicte va reduir la capacitat productiva dels països en guerra.
- increment demanda exterior estimula un creixement de la producció balança de pagaments espanyola dóna positiu. - creixement demanda = increment dels preus procés inflacionista. - el creixement va tenir un component especulatiu mal inversió dels beneficis en productes de luxe innecessàries en comptes de la millora dels sistemes productius).
- classes populars empitjora nivell de vida l’ inflació no va anar acompanyada d’un increment dels salaris i (més tard) desocupació).
- fi de la guerra = forta crisi.
- 1929: depressió econòmica d’abast mundial com a conseqüència del crac de la borsa de NY (enfonsament del valor de les accions).
- Espanya es poc afectada ja que el comerç exterior tenia poc pes (proteccionisme aranzelari). - es va notar en els sectors econòmics més dinàmics : productes agrícoles (vi, cítrics, oli oliva) i els minerals. - repercussió de manera relativa gràcies a la depreciació de la pesseta reducció preus productes espanyols en moneda estrangera i això va millorar la competitivitat de les exportacions.
5. ELS CANVIS SOCIALS:
5.1. El món rural:
- la lentitud del procés industrialitzador món rural mantingués presència important en la vida econòmica i social.
Els grans propietaris ruarls:
- separació de propietaris agraris: antiga oligarquia (amplien patrimoni amb la compra de terres, La Manxa, Andalusia i Extremadura) i la nova burgesia agrària (propietària grans empreses i negocis del país diversificar les inversions i les rendes).
Els pagesos:
- era un percentatge superior al de les societats europees més industrialitzades.
- propietaris (mitjans i petits) i arrendataris Galícia; també hi havia jornalers, que treballaven per temporades. - Extremadura predomini latifundi.
- Catalunya: pagesos amb propietat mitjana o de contractes d’arrendaments. cooperatives agràries.
5.2. La societat urbana:
- èxode rural i el creixement de les ciutats augment el pes i la influència de les classes urbanes (societat en masses). - grans urbs : estratificació social (segregació per barris, associacions lúdiques i culturals i/o pràctica d’oci). - classes mitjanes (funcionaris: comerç, administració i banca) a causa del desenvolupament comercial, financer i administratiu. - obrers industrials: gruix de les capes popular urbanes (Catalunya, País Basc, Astúries i Madrid). 5.3. Noves formes de sociabilitat i cultura urbanes:
- imposició nous valors socials i noves formes d’oci (cultural) premsa de masses: ciutadans i poder. - noves formes d’oci: casino i ateneus.
