Mineria prehistòrica a Catalunya

,

MINERIA

pREHISTORICA

A

CATALUNYA

F. Lagarda

La troballa i

conseg

ü

ent excavació de l'explotació

m

i

ne

ra neolítica

de

variscita

de

Can Tintoré (Gavà, Baix

Llobregat) han

donat l loc a un renovat interès per

la

m

i

ner

ia

prehistòrica.

El present treball

ens descobreix

el

passat

m i

n

er

del

nostre

país

en form a

d'un

ampli inventari argueològic.

La troball a i consegüent ex­ cavaci6 de l ' explotaci6 m i nera neolít ica de variscita de Can Tintoré (Gava, Baix Llobregat) han donat lloc a un renovat in­ terès per la m i neria prehistòri­ ca, de l a qual es coneixien ja i nteressants dades des del des­ cobri m ent, el primer quart del presen t segle, per part de Mos­ sèn Serra i Vilar6, del jaciment j a clàssic de R i ner (SERRA VI­ LARO, 1 9 1 5-20, pàg. 535).

Ara bé, pel que es refereix a les antigues explotacions de m inerals metàl.l ics, és poc el que s'ha i nvestigat durant aquests darrers 60 anys. En molts de l libres i articles re fe­ rents a jaciments (poblats, ne­ cròpol is, e tc. ) de les anomena­ des Edat del Bron ze i Edat del Ferro, llurs autors respectius han donat moltes vegades un petit l l istat, unes curtes cites, de les m ines amb vestigis d'ex­ p lotaci6 anterior al segle XX que cadascun d'ells coneIXIa, en què m encionen gai rebé se m­ pre, i en primer lloc, el susdi t jaci ment del "Forat de la Tuta" de R i ner, que posseeix aixr una i m portant bibliografia.

Els únics treballs dels quals tenim esment, a l m enys d'època relativament recent, en els quals s'ha fet un intent d'estudi general de les explotacions mi­ nero-metiU.l iques de Catalunya anteriors als nost res dies, són els d'en J. de la Vega -La di fu­ s i ó n de la m i ne r i a y la metalur­ gla del bronce en Catal una, en relaci6n a la ausencia de es­ te metal en sus yac l m l e ntos ( " M e d i t e r r à n i a ", 8. Mayo 1

974)-i Pere Molera -La Farga ( Dope­ sa; Barcelona, 1 980) i La Farga Catalana d'Aram ("(ciè ncia)",

1 9. Barcelona, se tem bre 1 982)-.

Davant la manca d'una relaci6 més o menys completa d'aques­ tes explotacions, i amb vistes a un estudi més ampli que es­ tem el aborant sobre determ i nats aspectes de l 'Edat del Bron z e a Catalunya, h e m trobat adient, doncs, reco l l i r totes les cites dels di ferents autors que s'han referi t a m ines, fi lons i a l tres jaci ments i nterpretats com a tals explotacions, els quals pos­ siblement, i de vegades segura­ ment, s'aprofitaren e n èpoques més o menys llunyanes. Aquesta és, doncs, la relaci6 ordenada que avui us oferi m . Cal d i r

q u e en algunes ocasions se 'ns ha fet i m possible d'esbrinar si dues o més mecions es referien al mateix j aci ment o bé a jaci­ ments diversos però situats din­ tre del mateix term e m UniCI­ pal; de totes maneres, quan el dubte ha sorgi t no hem deixat d'i ndicar-ho.

EXPLOTACIONS I

J ACIMENTS DE

MINERALS

DE COURE

Segons J .M. Mata Pere l ló i J . Montoriol-Pous, a la Nota referente a la bib l iografía sobre

los elementos nativos de Cata­ l unya( "A.G.H.", t.IX, no. 5, pàgs. 1 59- 1 62), a Catalunya sembla que només es troba el coure en forma nativa a C a n t al lops

(Subirats, Alt Penedès) i a Montornès del Vallès (Sant An­ tolí i V i l a nova, Val lès Orienta!). A i xò ens fa suposar que, tot i que la m ajor part dels au tors consul tats no ho indiquen, els m i nerals que s'extreien a les explotacions i j aciments que e ns ocupen eren l a cupr i t a (òxid cu­ prós, Cu20), que és una mena de coure molt ric (88% de Cu) i de l a qual, segons P. Molera (La Farga. Barce lona, 1 980), deuria obtenir l ' home p r i m i t i u part del s e u m e t a l l ( p e r reduc­ ció, escal fant-la amb carb6 ve­ geta! ) ; la malaquita i l ' a t zurita (Carbonats bàsics de coure, fórmula C03(Cu.OH).) i (C0:1)2-Cu(Cu.OH) 2)' que també són òo­ nes m enes de coure, a m és de gaudir d'un gran valor ornamen­ tal una vegada polides; i la cal­ copirita (S2Fe Cu), e l s coures grisos, la calcosina i a l t res sul­ furs, els quals van ser e m prats, m esclats amb cuprita, a la far­ ga catalana d' aram (Cu S + 2 C u20 = S02 + 5 Cu).

Passe m ja, però, a donar les dades de què ens forneix la bi­ bliogra fia. Per ordre al fabè tic d e l t e r m e m u n i c i p a l o n es loca­ l i t z e n , les explotacions i j ac i ­ m e n t s que t robem són:

Cu. \ . - Alforja (Baix C a m p ) : M i ­ n a d e co u re " Espe r a n z a " ) . E n

LA MINERIA PREHISTORICA F. Lagarda plena e xplotació el 1 906, segons consta a la relació per al pa­

gament de l ' i m post de m i nes de l "Bole t!n O ficial de la Pro­ vincia de Tarragona" del 22 de m a rç d'aque l l any. VEGA ( 1 9 74), pàg. 4, i ndica que està documentada des de l ' Edat M i t ­ j a n a i considera la possibilitat que h i hagués una explotació m i nera en època prehistOrica. (3 1 ).

Cu.2.- Artiga de Cierco (Alta R ibagorça): "Mina de l ' Aram ". Explotada per la farga catalana d' aram. ( 1 7).

Cu.3.- Badalona (Barce lonès):

M i na de coure de Monta legre (Serra de la Conreria). Situada a la part alta de l a vessant on es troba l a "Font de l 'Amig6". Hi ha senyals d ' una prolongada explotaci6. El camí per a l 'eva­ cuació del m i neral surt de Va­ lIençana (Montcada i Rei xac, Vallès Occidenta!). VEGA ( 1 974), pàg. 4, i ndica que està documentada des de l ' Edat Mit­ jana i considera la possibilitat que hi hagués una explotaci6 m i nera en època prehi stOrica. ( 3 1 ).

Cu.4.- Baronia de R i a l b (?) ( La Noguera): Capa de m i neral de coure al terat per l ' acci6 atmos­ fèrica i situada 7 o 8 m. per da munt de la fita de l ' H m . 742 de la carretera C 1 3 1 3, de

Lleida a Puigcerdà, i a uns 3

km. del jaciment prehistOric de la "Cova del Segre" (Vi l aplana, Baronia de Rialb). (28).

Cu.5.- Bassegoda (La Garrotxa): Mina de coure del "Vi l ar de la Menera". El 1 2 2 5 va ser com ­ prada, a m b d'altres m ines, d'ar­ gent, ferro, estany i plom, per

J aume [ a Bernat de LLers.

( 3 1 ) .

CU.6.- Beget (La Garrotxa): Me­ na de coure Rocabruna. Explo­ tada fins a l'any 1 9 1 0 per la farga catalana d'aram. Proba­ blement es tracta de la m ina que VEGA ( 1 974), p¿}g. 26, situa a la "Serra de Vernadel l " ( Roca­ bruna, Beget, La Garrotxa) ( 1 7) ( 3 1 ) .

Cu.7.- Bono (Alta R ibagorça):

Mina de coure amb c l ars indicis d'extracci6 de mi neral. Forma part de les concessions antigues que va agafar l'em presa "Minera Industrial P i renaica S.A.", la qual la manté, o mantingué, e n reserva. ( 3 1 ).

Cu.8.- El Brul l (Osona): Mener de cou re "El Mexicà". Explotat per la farga catalana d'ara m. ( 1 7).

Cu.9.- Ci vís (Al t Urge l l ) : Mener de coure "Maça Ranera". L ' any

1 908 va produ ir 40 tones de mena de coure. Va ser expl otat per l a farga catalana d'aram. ( 1 7)

Cu. I 0.- C l ariana de C ardener (El Solsonès): Mina de coure de Joval. Explotat en època i ncerta el jaciment , la mina es va tor­ nar a obrir el segle passat, perO el rendiment degué resul t ar tan baix que va ser abandonada de nou. Les seves galeries encara es poden veure. ( I) (9) (29) ( 3 1 ). Cu. l l .- C l ariana de Cardener (El Solsonès): Mina de coure a J ovar. És possible que es trac t i d e l 'anterior. Va s e r explotada en època moderna, i segons MA YA ( 1 976-78), pàg. 459, seria

probablement desconeguda en

el moment protohistòric. Segons els mateix autor, és de baixa qualitat ( t 3) ( 1 4).

Cu. 1 2. - Colera (Alt Em pordà): Afloraments de menes de coure de Sant Miquel de Colera. Ex­ plotats per la farga catalana d ' aram , van funcionar fins al segle X X . ( 1 7).

Cu. 1 3.- Guardiola de Berguedà (El Berguedà): Antic jaciment de coure proper a una gran bal m a del Veïnat de l 'Hospita­ let, a l 'agregat de Grèi xer. (6).

Cu. 1 4.- La Maçana (Andorra): . Antiga m i na de coure d ' ''Els Callisots", prop d'Arinsal. Va ser localitzada per Pere Can­ turri e n una l larga penya i pre­ senta tres talls arti ficials. La riquesa de la mina és del 30%. (22).

Cu. 1 5. - El Molar (El Priorat):

Properes a l poblat hallstàttic d ' El Molar es locali tzen m i nes de coure i d'al tres metalls pot­ ser j a explotades en aque l l a època (32).

Cu. 1 6. - Navès (El Solsonès): J a­ ciment de coure de L i nyà. Cap el 1 890, un senyor de Barcelona s'emportà 20 Quin tars de m ine­ ral, el qual, anali tzat, donà un 30% de Cu. (29) (3 1 ) .

Cu. 1 7.- N avès (El Solsonès) : Fi­ lons de coure de Linyà. Es tracta de filons local s de coure, més o menys al terats, en els quals és probable, malgrat no haver-hi proves, que hi hagués una explotació m i nera prehistò­ rica. ( 1 ) ( 1 3) ( 1 4).

Nota: és probable que entre aquests fi lons es com p t i el Cu. 1 6.

Cu. 1 8.- Ol ius (?) (El Solsonès) : F i l 6 d e m ineral de coure que floreix a m enys d'una l l egua del "Serrat d'EI Vilar6" (Ol ius). Se­ gons SERRA i VI LARO ( 1 92 1 ) ,

Vol. V nov. 1 986/374 P' ag. 1 9, en podria provenir un t ros d'atzurita trobat al poblat i bèric d'Anseresa (s. V-II1 a.c.), essent igualment possible que els habitants del pobl at l ' explo­ tessin. (30).

Cu. 1 9.- Pardi nes (El Ripo l l ès): Mener de coure explotat per la farga catalana d ' aram fins a l 'any 1 907. ( 1 7)

Cu.20.- La Pob l a de Segur (Pallars J ussà): Mina "Montrós". Es t racta d'una mina de m a l a­ quita explotada per la farga ca­ talana d'aram. ( 1 7).

Cu.2 1 .- Queralbs (El R ipo l lès) : Mina d e coure d ' ''EI Sal t del Sastre". Es troba a l dessota del salt. El 1 890, Mossèn J oan Sa­ lom6, Administrador del Santua­ ri de Núria, h i trobà dues esco­ des d'i:!poca romana per a l 'ex­ tracci6 del m i neral.

VEGA ( 1 974), pàg. 26, creu que es podria tractar de l a m i ­ na que mencionem a con t i nua­ ci6. (3 1 ).

Cu.22.- "La Vall de R i bes" (El R i pol lès) : Mina d"'atzur i coure" ci tada en un document del 27 d ' abri l de 1 442. Va ser t robada per Antoni P inya, de Perpinyà, el qual es presentà aquel l dia davant el procurador reial dels comtats del Rosse ll6 i la C er­ danya per a declarar-la, tot en­ senyant dues roques, que dema­ nava fossin exam inades, per tal d'estar-ne m és segurs. (24). Cu.23.- Ribes de Freser (El R i ­ pollès): Mener de coure "Ressus­ citat". Explotat per la farga ca­ talana d'aram. ( 1 7).

Cu.24.- R i ner (El Sol soni:!s): Mi­ na de coure dU'El forat de la Tuta". Descoberta a principis del segle XX, aviat es va fer famosa per la troballa de les restes del que sem b l a va ser un m iner prehistòric que va mo­ rir en un ensorra ment. AI cos­ tat de l'esquelet aparegueren tres motlles per a fondre des­ trals i punxons, una punta de fletxa d'os, a lguns atuells de ceràmica i el que hom ha i n ter­ pretat com una peça per a fer form atge (un vas m u l tiperforat).

A la mina hi ha petits a flo­ raments de carbonats de coure, però l 'anàlisi d'un tros d e m i ne ­ ral reco l l i t e n el la, e fectuada pel D r. Baltà a la segona di:!ca­ da del segle, donà est ranyament 87,9% de coure i 1 2, 8 % "d'es­ tany"! ! A i x ò fa suposar a al guns

au tors que s'hi troba una m ena de bronze natural.

Quant a l 'època dels estris del m i ner mort, corresponen,

,

LA MINERIA PREHISTORICA f. Lagarda

en un se n t i t a m p l i , a l ' Ed a t del Bronze. ( 9 ) (26) ( 2 7 ) (29) ( 3 1 ) Cu.25.- R i udecanyes ( B a i x Camp): Mina de coure de la "Muntanya de San ta Bàrbara" (Escornalbou, Riudecanyes). ( 1 8). Cu.26.- Sant l:lórenç de l a Muga (?) (Alt Empordil): Mener de coure "Llança". Situat al "Solil de l 'Oliveta". Va ser aprofi tat per l a foneria reial de Sant L lorenç de la Muga, que hi va treba l l ar fins a l 'any 1 794. ( 1 7). Cu.27.- Sant L lorenç de la Muga ( ? ) (Alt Em pordil): Mener de coure "Marquesita". Si tuat a la "Muga Torta". Va ser aprofitat per la foneria reial de Sant Llorenç de la Muga, que h i va t reballar fins a l 'any 1 794. ( 1 7). Cu.28.- Solsona (El Solsonês): Diverses mines que avui no són m assa riques en metall. ( J 8).

Cu.29.- Solsona (?) (El Solso­ nês): Capa de mineral de coure a l terada per l ' acci6 atmosfêrica i situada prop de Solsona. Se­ gons SERRA VILARO, ( 1 9 1 8), pàg. 26, va ser explotada per l 'home protohistòric. (28).

Cu.30.- Toloriu (Alt U rgel l ): J a­

cimen t de coure, de filcil explo­ t ació, proper a l a "Cova de les Encan tades", cavi tat que ha do­ nat m aterials del Bronze Mig i final O, entre el ls, una punta de fletxa, una destral i un pun­ yal, tots tres de bronze). Segons MARTT ( 1 969-70), pilg. 1 45, pot haver estat explotat en època p rehistòrica. (9).

Cu. 3 1 . - Toloriu (?) (Alt Urgell): Mines de coure properes a Tolo­ riu i explotades e n època mo­ derna. No hi ha senyals d'utilit­ zació a l 'Antiguitat. ( 1 4).

Nota: Una d'elles po t ser el jaciment. Cu.30.

Cu. 32.- Toloriu ( ? ) (Alt Urge l l ) : Dues m i nes d e coure properes a la "Cova de les Encantades". La seva explotació en època prehistòrica és altament proba­ ble. (I O) ( I 9).

Nota: Les· Cu.3 1 ? Possible­

ment una d'elles és el jaciment

Cu.30.

Cu.33.- Tordera (El Maresme):

Mener de coure de "Sant Ma­ teu" (Horsavinyil, Tordera). Ex­ plotat per l a farga catalana d'aram. ( I 7).

Cu.34.- Tordera (El Maresme): M ina de coure "Tres Veri tats" o "Tres Verdades" (Horsavinya, Tordera). Explotada per la farga catalana d'ara m , a principis de segle encara s'hi ex treia m i ne­ ral. ( I 7) (3 1 ).

Cu. 35.- U l ldemolins (El Priorat):

"Mines del Bessó". (34).

Vol. V nov. 1 986/375

Fig. 1.- Explotacions i jaciments de minerals de coure

(Al.

Cu.36.- Ulldemolins (El Priorat):

Explotació m i nera de la " Solana del Bepo". Va ser trobada per Salvador Vilaseca, i es tracta

d'una explotació minera, a l 'aire l liure, d'atzurita i malaquita. Estil si tuada a 1 /2 km. del ja­ ciment prehistòric de la "Cove t a de l 'Heura" ( U lldemol ins), en el qual es t robà un fragment de gresol, masses de fusió i probables lingots de bron ze. A l costat d e les taques verdes i blaves del carbonat de coure es recoll iren més de 80 mar­ tel ls, aixades i d'al tres estris de m i ner, fets amb di ferents pedres i amb les c1ilssiques ra­ nures. ( 1 8) (33) (34).

Cu.37.- Vallgorguina (Vallès

Orientat): Mina de coure "La Mena". Es t roba prop del jaci­ ment pre-romil del Puig Caste l l ( a uns 4 km. e n lfnia recta) i

famenys d'un segle �ncara era

en explotació. No s'hi han tro­ bat vestigis d'explotació antiga. (20)

Cu.38.- Val lgorguina (Vallès

Oriental): J aciments de coure

propers a l jaci ment pre-rom à del Puig Castell. (25).

Nota: Entre ells es compta la m ina Cu. 37.

Cu.39.- V i l aller (Pallars Jussà): R ica m ina de coure en explota-• ció. ( 1 8).

Cu.40.- Vimbodí (Conca de Bar­ berà): Mina de coure explotada en è poca m oderna. No hi ha senyals d'uti l i t zació a l'Antigui­

tat. ( 1 4).

Nota: Es pot tractar de la Cu.4 1 .

Cu. 4 l . - V i m badi ( Conca de Bar­ berà): Mina de coure si tuada a la Serra de Poblet. (3 1 ) Cu.42.- Vimbodí (Conca de Bar­ bera): Mines de coure properes a Poblet. Hom Ignora si van ser explotades a l 'Antiguitat. ( I S).

Nota: Poden ser l es Cu.40 i Cu.4 l .

Cu.43.- ( ? ) ( E l Maresme): Segons CARRERAS y CANDI ( 1 89 1 ) , pàg. 9 , transcrivint a VINYETA

i BELLASERRA ( 1 890), a la

com arca ( del M aresme?, d'Ar­

gentona?) hi ha nius i vetes, pobres i i rregulars, de pirita de coure, coure gris i negre, a t z u­ ri ta, m alaquita i <Jxids de ferro. (2).

Cu.44.- ( ? ) (Pall ars l ussa ) : Me­

ner de coure de la "M are de

Déu del P i lar". Situat a l a con­

ca del riu flamice l l i explotat

per l a farga catalana d'aram.

,

LA MINERIA PREH ISTORICA F. Lagarda

EXPLOTACIONS I

J

A

C

I

MENTS DE

MIN ERALS D ' ESTANY

L ' ún ica mena i m portant d'estany és l a casiterita (Diòxid d'esta­ ny, Sn O2) ; per tant, i tenint en compte el que ja s'ha dit per als m inerals de coure, hem de suposar que quan u n a u tor fa referència a explotacions o jaciments d'estany, vol dir que el m i neral que s'hi extreia era aquest.

Les explotacions i j ac i m ents d'estany, probablement u t i l i t z at s abans d e l segle XX, s6n:

Sn. 1 . - Barcelona ( Barcelonès): Mines d 'estany de "Sant Pere Màrt ir". ( 1 8 ).

Nota: MATA-PERELLO i MONTORIOL-POUS ( 1 975) men­ cionen Sant Pere Màrtir com

a l loc on es troba casiteri ta. Sn. 2.- Bassegoda (La Garrotxa): Mina d'estany del "Vilar de la Menera" (Veieu Cu. 5). ( 3 1 ) .

Sn. 3 . - Pontons (Alt Penedès) :

Fi lons d'estany i de plom pro­ pers a la Font de Sant J oan. Estan interestra t i fica ts entre el Triàsic, i la seva explotaci6 data de molt antic. (5).

Nota: Segons P U J A DES

( 1 609), recolzant-se en una tra­ dició vivent a l a seva època, les mi nes de Pontons van ser explotades pels cartaginesos i

els rom ans m i tjançant forts

cont i ngents d 'esclaus.

Sn.4.- Riner (El Solsonès): Mina d"'EI Forat de l a Tuta". Una aniHisi del m i neral, feta pel Dr. Baltà per encàrrec de la "Secció

d'Investigacions Arqueològiques

de l ' Inst i tut d ' Estudis Catalans" ,

donà ) 2,8% de Sn (estany) i

87,9% de Cu (coure). (Veieu

Cu.24). (27) (29) (3 Il.

EXPLOTACIONS I

J ACIMENTS D'OR

Au. 1 . - R i u Orlina (Alt E m por­

da): Pere Gil, S.I. ( 1 55 1 - 1 622)

diu que en les sorres d' aquest

riu es troba "Fullataria" d'or i de plata, la qual ell va veure, encara que era tan prima i de­ l icada que si hom se n'hagués

bene ficiat, n'hauria obt ingut

molt poc metall. (4).

Au. 2.- Riu Segre: Assenyalat

per Pere G i l , 5. 1. ( 1 55 1 - 1 6 2 2 ) . (4). 42 (ciência SJ) Fig. 2. - Explotacions i jaciments de mine­ rals d'estany (+), plata (O) i plom (J:!.

Au. 3.- R i u Tordera: Assenyalat per Pere Gil, S.I. ( 1 551-1622).

(4).

EXPL OTACIONS I

J ACIMENTS

DE

MINERALS DE PLATA

Ag. l . - L'Argentera (Baix Camp):

Segons CARR ERAS y CANDI

( 1 89 1 ) , pàg. 1 2, sembla haver-h i proves de l 'explotaci6 d e plata en aquest terme en un temps

re mot. D'al tra banda, hom afir­

m a que els romans hi explota­

ven m i nes de plata i de plom. (2) ( 2 5 ) .

Ag. 2.- Argentona ( El M ares me):

A l segle passat s'obri un pou de m ina damunt l ' estab l i ment d'aigües m i nera ls d'en Prats, però els treballs van ser aban­ donats donada la poca quanti t a t d e m e t a l l que se n'extreia, la qual no pagava ni les despeses.

Es possible que el nom del po­ ble vingui donat pel fe t que s­ 'hi trobava aquest m i neral (d"'argent" = plata). (2).

Ag.3.- Bassegoda (La Garrotxa): Mina de plata del "Vi l ar de la Menera" (Veieu Cu.5). (3 1 ). Ag.4.- Be l l munt del Priorat (El Priorat): Mina de galena en l a qual, segons senbla deduir-se de GENERA _{( 1 982), pàg. 2 1 5,} en altres temps s'h i t robava plata. (7).

Ag. 5.- Encamp (Andorra): Mina de l ' Orri Vel l. Ve lla m ina de plata de la qual es conserva una entrada. Sembla bastant antiga.

(2 1 ).

Ag.6.- Falset ( E l Priora t ) : En una m i na propera a aquest poble es va descobri r un fil6 i m por­ tant de plata a principis de se­ gle. ( 7 ).

Vol. V nov. 1 9B6/376

Ag. 7.- El Molar (El Priorat):

Mina de galena en la qual se­ gons sembla deduir-se de GE­ NERA ( 1 98 2 ) , pàg. 2 1 5, en al­ tres temsp s'hi trobava plata. (7).

Ag.8.- Riu Orlina (Alt E mpor­ da): Veiu Au. I . ( 4 ) .

Ag.9.- (?) (El Solsonès): Aulus

Gellius (segle 11 a.c. ), a les

Noctes att icae, d6na re ferències

de mines de ferro i de pl ata

a la zona del Solsonès. (3).

EXPLOTACIONS

I

J

A

C

I

MENTS DE

MINERALS DE PLOM

(Nota: l ' associaci6 del plom

i la plata que t robem en al guns

del següents jaciments ens fa suposar que el mineral que s'hi extreia era la galena - S Pb -).

Pb. l . - L'Argentera (Baix Camp):

Hom afirma que els rom ans hi

explotaven m ines de plata i de plom. (25).

Pb.2.- Bassegoda (La Garro txa):

Mina de plom del "Vilar de la

Menera" (VeieL Cu. 5). ( 3 1 ) Pb.3.- Bellmunt del Priorat (El Priorat): Mina de galena en la qual, segons sembla dedui r-se de GENERA ( 1 982), pago 2 1 5, en altres temps s'hi trobava p lata. (7).

Pb. 4 . - El Molar (El Priorat ): M i ­ na de galena en l a qual, segons sembla deduir-se de GENERA { l 98 ? :, pàg. 2 1 5,en al tres te m ps s'hi · trobava plata. (7).

Pb. 5.- Pontons (Alt Penedès):

LA MINERIA PREHISTÒRICA

F.

Lagarda

BIBLIOGRAfIA

( l i BARRIL VICENTE, M . (1 982) : Las hachas de rebordes del NE. Peninsular. "4 Col. loqul Internacio­ nal d'Arqueologia de Puigcerda. 23

- 25 d'octubre de 1 9 80". pags. 1 5 7-- 1 68. Pulgcerda, 1 982.

(2) CARRERAS y CANDI, f.

( I 89 11: Argentona històrica. Barce­ lona, 1 89 1 .

(3) CURA I MORERA, M . ( 1

976-- 1 978): Aportaclones al conoclm ien­ to del proceso de Iberlzaclón en el Interior de. Catalui\a. "Ampu­ rlas", 38-40. Pilgs. 33 1 -343. Barce­ lona, 1 976-78.

(4) ESTEVE CRUA�AS, L. ( 1 978) Sepulcros megalrtlcos de las Gaba­ rras. Notlclas complementarlas. "Cypsela", Il. pags. 55-89. Girona,

1 9 78.

(Sl fERRER SOLER, S. ( 1 953-54): La cueva del Batlle-Vell, de Pon­ tons (Barcelona). "Ampurlas", XV­ -XVI. pags. 1 1 7- 1 36. Barcelona,

1953 -54.

(6) fONDEVILA, J . M. ( 1 960): Algu­ nos yacl mlentos del Bergad:in. "VII Congreso Nacional de Arqueologta. Barcelona, 1 960". pags. 96- 1 0 1 . Za­ rago za, 1 962.

(7) GENERA I MONEL LS, M.

( 1 982): El Puig Roig del Roget, El Masroig. A Les excavacions arqueo­

IOgiques a Catalunya en els darrers anys. "Excavacions Arqueol()glques a Catalunya", I. pags. 2 1 5-2 1 7.

Barcelona, 1 982.

(8) IGLÉSIES, J. ( 1 949): Pere Gil, S.I. 0 55 1 - 1622) I la seva Geografia de Catalunya. "Quaderns de Geo­ grafia". I. pag. 223. Barcelona,

1 949.

(9) MARTf J USMET, f. ( 1 969-70): Las hachas de bronce en Catalu -i\a. "Ampurias", 3 1 -32. pags.

105-- 1 5 1 . Barcelqna, 1969-70.

( 1 0) _{MARTI, f.} y VI�AS, R. . ( 1 97 1 ): La cueva de Les Encantades de Tolorlu (U!rlda). "Speleon", 18. Pilgs. 8 1 -99. Barrp.lona, 197 1 .

( 1 1 l MATA-PERELLÓ, J.M. y

MONTORIOL-POUS, J. (974): Nota

referente a la blbllograrra sobre

los elementos natlvos de Catalu -na. "Acta Geológlca HlspAnlca". t.IX, no. 5. pags. 1 59-1 6 1 . Sep­ t ie mbre-Octubr!' de 1 974,

( 1 2) MATA-PEREL LO, J.M. Y

MONTORIOL-POUS, J . ( 1 975): Nota

reCerente a la blbllografta sobre los óxldos de Catalui\a. "A.G. H.",

t.x, no. 3. pags. 89- 100. Mayo-j u­ nio 1975.

( 1 3) MAYA GONZALEZ, J . L. ( 1

976--78): An:ilisls de la sltuaclón ante­

rior al establecl m le n to de l a cultu­ ra ilergeta. "Ampurias", 38 -40.

pags. 449-462. Barcelona, 1 9 76-78.

( 1 4 ) MAYA GONZALEZ, j . L.

( 1 977): Lêrida Prehistórica. Lêrida,

1 977.

( 1 5) MA Y A GONZALEZ, J.L. ( 1 979): Yaclm lentos de l as Edades

del Bronce y Hlerro en la provincia

de L�rlda I zonas \l mrtro Ces.

( 1 6) MOLERA i SOLA, P. ( 1 980):

La farga. Depesa 2. Barcelona,

1 9₈0.

( 1 7 ) MOLERA I SOLÀ, P. ( 1 982):

La farga Catal ana d'Aram, "(cièn­ cia)", 19. pags. 32-34. Barcelona, setembre 1 982.

(8) MONTEAGUDO, L. ( 1 977): Die

Beile auf der lberlschen Halbinsel.

"Prahlstorlsche BronzeCunde". Ab­

teilung IX. Band 6. München, 1 9 77.

( 1 9) PADRÓ I PARCERISA, J. (J 976): Consideracions sobre els en­

terraments de l'edat del bronze a

la Cerdanya. "Cypsela", (1). pags. 9 1 -97. Gerona, 1 976.

(20) PASCUAL, R. y BARBERA, J. ( 1 964-65): El yaclmlento prerro­ mano de Puig Castell (VallgorguIna,

Barce lona). "Ampurlas", XXVI­

-XXVII. pags. 233-245. Barcelona,

1 964-65.

( 2 1 ) PITA MERCE, R; ( 1 968): En­

camp, 40. A Notas de Arqueologfa

de Catalut\a y Baleares. "Ampu­

rlas", XXX. pago 308. Barcelona,

1 968 • .

(22) PITA MERCE, R. ( 1 9 68 b): La Massana, 20. A Notas de Arqueolo­ gra de Catalut\a y Baleares. "Am­ pur las", XXX. pag. 30₈. Barcelona,

1 968.

(23) PUJADES, J. ( 1 609): CrOnica

Vol. V nov. 1 986/377

Universal del Principat de Catha­

lunya. Barcelona, 1 609.

(24) P U J O L I TUBAU, P. ( 1 923):

Un cercador de m i nes del XVe. se­ gle. "Butl letr del C.E.C.", any XXXIII, nCim. 347. pags. 349-353. Barcelona, desembre de 1 923. (251 RAU RET DALMAU, A.Ma.

( [ 976): La metalurgla del bronce durante la Edad del Hierro. U n l ver­

sldad de Barcelona. 1976.

(26) RAURET, A.Ma. ( 1 979): La ci­ vilit zació dels megallts I de les co­ ves sepulcrals. A Hlst()rla de Cata­ lunya, vol. 1. pags. 70-1 03. Ed. Salvat. Barcelona, I !!.79.

(27) SERRA VILARO, J. ( 1 9 1 5 -20):

Mina I Cundlcl6 d'aram del primer pertode de l'Edat del Bronz e de Riner, "Anuari MCMXV-XX", vol

VI. pags. 535-538. Institut d'EstudIs Catalans. Secció HIstòrlco-Arqueo­ I()glca. Barcelona, I §l23. .

(28) SERRA VILARO, J. ( 1 9 1 8): Ex­ cavaclones en la Cueva del Segre. Memorla de los resultados obteni­ dos en las excavaclones practlcadas en el al'lo 1 9 1 7. "Mernorlas de la Ju nta .. Superior de Excavaclones y Antlguedades", 2 1. Madrid, 1918. (29) SERRA I VILARÓ, J. ( 1 920):

Mina I Cundlcló d'aram del primer

perTode de l'Edat del Bronze. "But­

lIetr del C.E.C.". any XXX, nCim.

30 1 . pags. 33-39 I lams. !-IV. Bar­

celona, 1 920.

(30) SERRA I VILAR6, J • . ( 1 92 1 1 : Poblado ¡Mrlco d e Anseresa. Olius.

Me morla de las excavaclones rea il­

zadas en 1 9 1 9- 1 920. "Memorias de la J unta Superior de Excavaclones y Antlgüedades", 35. _Madrid, 192 1. ( 3 1 ) VEGA G., J. de la 0 9 74): La

dl Cuslón de la m l nerra y la meta­

lurgla del bronce en Catalunna, en

relacll5n a la ausencia de est e me­

tal en sus yacimlentos. "Mediterra­ nia", 8. pags. I -27. Mayo de 1 974. (32) VILASECA, S. ( 1943): El pobl a­

da y necrópoIis p rehistórlcos de

Molà (Tarragona): "Acta ArqueolO­ gica Hlspén lca", I. Madrid, 1 943. (331 VILASECA ANGUERA, S. ( 1 952): La Covets de l'Heura,

d'Ulldemolins (provIncia de Tarra­

gona). "Ampurlas", XIV. pags. 1 2 1 -- 1 35. Barcelona, 1952.

T� que ja en saps, pots ajudar

els teus amiCS

a

expressar-se

en

català.

I ),1><"1"""'111 t/" (.itlllll{/ ,/,' ", ( ,¡'III1,IIi/II/ tir ( �'/II/IIIf\Y1

Engresca'ls!

Un \ I I f' m\lhlfllnll.1 1"\ . r.h.h, l, pCl'm'-l.

Ihl lh '. \ 1\.1\', ". \. .'''",'Ih:'

.\ Illh 1.1 U ll Ld), HJ,'iú Ut"! C"n,dl d h""p�